-Penso que podran respirar i no se'ls hi acabarà l'oxigen... - Clara.
-Estàs segura? -Anna.
-A veure, les formigues són molt més petites que nosaltres, potser no necessiten tant aire com els humans, no? -Amanda.
-Jo penso el mateix! - Ferran- segur que amb poc aire ja en tenen suficient.
-Ja, però, i si se'ls hi acaba? -Clara.
-Bé, sempre podem deixar el formiguer destapat perquè es ventili. -Anna.
-Jo crec que si el deixem obert s'escaparan, ja que quan les vam posar a dins, s'intentaven escapar. Però el que podem fer és anar-lo obrint de cop en quant perquè es ventili. -Amanda.
-D'acord! -Clara- Però quan l'obrim, ha d'haver-hi algú vigilant perquè no s'escapin.
-Perfecte. -Amanda.
-Sí, a mi també em sembla bé! -Anna.
-I a mi! -Ferran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada