Reunió 15

Conclusió

Per concloure, valorem molt positivament l'experiència, però cal deixar constància que en un primer moment no vam plantejar-nos de manera correcta el treball. Això va provocar un lleu disgust que ràpidament vam poder encaminar a través de varies reunions amb la nostra professora Pia i entre nosaltres, per reformular l'enfocament que li havíem de donar al treball.

Un cop entès amb claredat la tasca que havíem de realitzar, vam entendre que era molt més senzill del que semblava a simple vista, així que en vam posar mans a l'obra i estem gratament contents del resultat obtingut.

Per altra banda, ha estat un treball molt diferent i enriquidor. Tot i que teníem coneixement tant de l'ésser viu escollit que en el nostre cas eren les formigues, com l'aprenentatge a través blog, hem pogut experimentar gaudir i apendre d'una manera diferent.

Com a futures mestres, creiem que és imprecindible no deixar de banda el fet de voler experimentar, descobrir i indagar sobre coses que ens envolten, ja que així el nostre coneixement és més ric i poteniciem l'autonomia dels infants fent així que ells regulin i triïn allò que realment els generi interés.

Finalment, tot i saber que ha estat un treball que té el seu fi, no deixerem de banda aquesta continua curiositat de descobrir i saber més sobre el món que ens envolta.

Reunió 14

Costums que tenen les formigues

Després de tota aquesta pràctica i estada amb les formigues hem pogut observar algunes costums i curiositats que ens han sorprés.

Com hem vist, les formigues són animals molt organitzats i estructurats i això s'ha vist palès en el seu comportament. Mai ens havíem preguntat per què els formiguers tenien una forma com de muntanyeta. Després d'observar el formiguer de gel que vam comprar hem pogut esverinar la resposta. Vam comprovar com a mida que anaven fent els túnels, s'anava formant una muntanyeta de trossets de gel i vam deduïr que aquests trossets eren les restes de gel que van haver de treure per poder crear les cavitats del túnel. Ens va agradar molt haver pogut descobrir aquest fet només amb la observació ja que vam veure el procés gradual. Un dia hi havia una mica de túnel i començava a observar-se que havien dipositat en la superfície trossets de gel que els hi sobrava, més endavant vam veure que aquesta pila de gel s'anava fent gran a mesura que es feien més tunels.

En algun moment en el que les hem tingut fora del formiguer (quan les vam posar dins o quan se'ns va escapar alguna quan intentàvem canviar l'aigua o posar-les-hi menjar) totes seguien el camí que marcava una. És a dir, una d'elles caminava fent un recorregut específic, i les que anaven darrera d'ella seguien exactament el mateix recorregut.

Una altra cosa que ens va sobtar va ser que, quan obriem el formiguer de gel per venitar-lo o per posar-hi menjar, les formigues s'esvaraven molt. Al principi, quan no hi havia cap túnel fet, vam veure que s'intentaven escapar, però una vegada hi havia un túnel fet, quan obriem la tapa del formiguer, s'amagaven totes cap a dins. Pensem que el que feien era amagar-se davant de la possibilitat de perill.

Finalment, voliem comentar un altre aspecte que ens ha semblat curiós de les formigues. Quan alguna companya del formiguer es moria, les formigues la portaven a la superfície de manera que al final quedaven totes les formigues mortes a l'exterior. En el formiguer de gel les portaven fora del formiguer, on hi havia la muntanyeta de gel, en el formiguer cedit pel CDEC, les formigues portaven les seves companyes mortes a l'espai que simulava el "bosc" per elles, que era la placa de petri on es trobava el menjar.

En aquesta imatge podem observar com van posar les formigues mortes en la superfície del formiguer.

Reunió 13

Com s'organitzen entre elles?

Des del primer dia, ens havíem fixat que les formigues tenien diferents formes, algunes eren més petites que les altres, però fins que no ens vam plantejar una mica més a fons quin era el motiu d’aquestes diferències no vam treure l’entrellat.


- Noies, us heu fixat que no totes les formigues tenen la mateixa forma?-Ferran.

- Ostres tens raó… Algú sap perquè deu ser això? -Anna.

- Jo quan era més petita al pati de l’escola, alguna vegada havíem observat a les formigues i la mestre ens havia comentat que hi havien diferents rols dins un niu de formigues. -Clara.

- Ah si? els recordes? -Amanda.

- Crec, que una mica si. Aviam…existien diferents tasques: protegir el formiguer, tenir cura de la seva reina, aconseguir aliment i construir l’interior de la colònia.

- Clara.

- Ara m’estan sorgint més preguntes, com per exemple: Com s’organitzen les formigues entre elles?- Anna.

- La veritat és que això no t’ho sabria respondre Anna. Algú o sap?- Clara.

- A mi, em sembla que n’hi ha una que és la que mana que és diu formiga reina- Ferran.

- Doncs a mi, a part de la formiga reina, em sembla recordar que també existien formigues obreres. Proposo buscar-ho, que us sembla?- Amanda.



                             




Veient aquesta imatge, podem observar que cada formiga té la seva feina. La formiga Reina: És l'encarregada d'iniciar la construcció del niu i és la mare de totes les formigues, ja que és l'única del formiguer fèrtil. El Mascle: Encarregat de fecundar a la reina. Les formigues obreres: Aquesta tasca la realitzen una gran quantitia de les formigues dins el formiguer, són les encarregades de cuidar a la reina i a les larves, i de manenir en bon estat el formiguer. També tenen la tasca de recol·lectar el màxim aliment possible. Les formigues soldats: Dins el grup de les obreres trobem un altre tasca la de defensar el niu. En aquest cas s'encarreguen les formigues soldat, són igual que les obreres però una mica més gran, ja que la seva tasca és la protecció de la colònia.




                                    




Per últim, hem trobat una fotografia que fa referència als diferents tamanys de les formigues, segons quina sigui la seva funció.


Webgrafia

• Núria Leyes, Mireia Linares. Les formigues. 03/12/2015, de xtec Sitio web: http://www.xtec.cat/~jbiayna/jjcc/arxiu/treballs00/70.pdf
• Laia Torrades; Carola Fernandez. (2011). Presentació formigues. 03/12/2015, de slideshare Sitio web: http://www.slideshare.net/Laia92/presentacio-formigues

Reunió 12

Després d'haver entès com respiraven les formigues, hem trobat que seguíem tenint un dubte pendent. Les formigues podran respirar en un espai tant petit? No se'ls hi acabarà l'oxigen?

-Penso que podran respirar i no se'ls hi acabarà l'oxigen... - Clara.
-Estàs segura? -Anna.
-A veure, les formigues són molt més petites que nosaltres, potser no necessiten tant aire com els humans, no? -Amanda.
-Jo penso el mateix! - Ferran- segur que amb poc aire ja en tenen suficient.
-Ja, però, i si se'ls hi acaba? -Clara.
-Bé, sempre podem deixar el formiguer destapat perquè es ventili. -Anna.
-Jo crec que si el deixem obert s'escaparan, ja que quan les vam posar a dins, s'intentaven escapar. Però el que podem fer és anar-lo obrint de cop en quant perquè es ventili. -Amanda.
-D'acord! -Clara- Però quan l'obrim, ha d'haver-hi algú vigilant perquè no s'escapin.
-Perfecte. -Amanda.
-Sí, a mi també em sembla bé! -Anna.
-I a mi! -Ferran.

Reunió 11

Les formigues respiren?

Observant les formigues es trobaven en un espai molt petit i amb poca ventilació. A més, són moltes formigues les que s'hi troben en aquest espai i ens vam preguntar com podien repisrar en un espai tant petit. Nosaltres, quan ens trobem en un lloc molt petit i amb poca ventilació ens agoviem i notem que no podem respirar. A partir d'aquí va començar a sorgir una discussió interessant. 

-Noies, creieu que els hi hauriem de fer algun forat o fins i tot deixar oberta la tapa del formiguer? -Ferran.
-No!! que sinó s'escaparan! -Clara.
-Però és veritat això que diu el Ferran, sembla que no puguin respirar en un espai tan limitat...- Amanda.
-Potser els hi passa com a nosaltres, que quan no tenim molt d'espai ens agoviem... -Anna.
-Però elles són molt peties, potser no necessiten tant oxigen com nosaltres. -Clara.
-Sí, això també és cert. -Ferran.
-Però com respiren les formigues? -Amanda
-Doncs deuen tenir nas, com nosaltres, no? -Anna.
-Home, no! Segur que és per les antenes... -Clara.
-Vols dir, clara? Em sembla molt estrany... -Amanda.
-Jo estic amb la Clara! Dubto que tinguin nas, segur que respiren per les antenes! -Ferran.

Després d'aquesta diversitat d'opinions vam tenir la necessitat de buscar informació sobre el tema perquè no ens posàvem d'acord. Vam descobrir que les formigues tenen un aparell respiratori ben diferent al nostre. No tenen pulmons, ni bronquis, ni alvèols, respiren mitjançant la respiració traqueal que és un tipus de respiració que tenen tots els insectes.
La respiració traqueal té dues parts necessàries perquè es pugui dur a terme: les tràquees i els estigmes. Els estigmes són una mena de foradets que tenen en el cos que reben i expulsen l'aire, són els orificis que comuniquen amb l'exterior. Aquests connecten amb les tràquees que són unes cavitats que s'encarreguen de fer l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni amb les cèl·lules.

Com hem dit anteriorment, tots els insectes duen a terme la respiració traqueal. Els saltamartins podrien ser un exemple. Com les formigues, tenen uns estigmes que comuniquen amb l'exterior i és per on entra l'oxígen, que anirà a parar a les tràquees i faran l'intercanvi de gasos. L'oxígen anirà a les cèl·lules i el diòxid de carboni s'expulsara un altre vegada pels estigmes. En la foto que hi ha a continuació es pot veure com són els estigmes dels insectes i on es troben en el cas del saltamartí.

Amb aquesta cerca hem pogut resoldre els dubtes que teniem abans. Les formigues no respiren pel nas, com deia l'Anna, ni tampoc per les antenes, com deia la Clara i el Ferran, sinó que respiren pels estigmes que es troben en el cos de les formigues. Per tant hem aclarit el dubte principal que teniem sobre per on respiren les formigues.

Webgrafía:

Lorena Ibars, Júlia Giralt, Alba Ortin i Jordi Catala. (21 de Març de 2013). Respiració Traqueal. [en línia] [Recuperat el: 10/12/2015], de Slide Share. Disponible en: http://www.slideshare.net/jocdelabolasuperior/la-respiracio-traqueal

Reunió 10

Com s'alimenten?


Quan ens van donar les formigues per primera vegada, ens van dir que menjaven menjar de canàri o pipes pelades. A mida que han anat passant els dies ens hem anat preguntat si totes les formigues mengen el mateix, perquè les que teniem en el formiguer de gel mengen gel i les llavors que ens van proporcionar...

- Creieu que les formigues tindran suficent menjar? És que són moltes...- Ferran.
- A més penseu que la setmana que ve marxem de pràctiques. - Anna.
- Ostres teniu raó! Què farem durant aquestes setmanes, no tindrem suficient menjar... - Clara
-Sincerament no crec que passi res no mengen tant. - Amanda
- Si els hi donem trossets de pa, creieu que se'ls menjarien? - Anna.
-No, home no el pa és molt difícil que se'l mengin, és massa gran! - Ferran.
- Doncs jo crec que sí, quan vas per la muntanya bé que es mengen les restes del teu entrepà. - Clara.
- Sí, a mi també m'ha passat...- Amanda.
- I és mengen entre elles quan es moren? -Ferran.
-Ostres doncs no ho sé..- Clara
- Doncs, busquem-n'he. - Amanda.

Després de cercar informació, hem après que de formigues hi ha de dos tipus, com els conills, vegetarianes, que s'alimenten només nèctar de les flors, fulles i llavors i d'altres que mengen restes d'animals morts i excrements líquides dels pugons.

A més a més, també hem descobert no només mengen directament, sinó que les que han menjat, a vegades fan regurgitar l'aliment que han ingerit per donar-li a les seves companyes, alimentar a la reina i a les larves en creixement. Fins i tot a vegades el deixen al costat de les larves perquè siguin elles les que mengen soles.

Finalment, no hem desobert si les formigues s'alimenten de pa o no, però a través de la nostra experiència tenim coneixement de què sigui així. 

Reunió 9

Les formigues neixen sent formigues?

Anteriorment ens hem fixat que les formigues surten de l'ou, però no sabem exactament quin procés fan fins a convertir-se a una formigua adulta. Aquest va ser el diàleg que va sorgir o mentre parlavem sobre el tema. 

- Recordeu l'altre dia quan parlavem de la reproducció?- Ferran

- Sí. - Amanda,Clara, Anna.

- Doncs tornant a casa em va sorgir la pregunta de si les formigues neixen        directement formigues, m'enteneu? És a dir, si passen directement a ser formigues o hi ha algun altre pas abans.-Ferran

- Jo crec que neixen directement formigues, no? -Anna

- Ah, doncs jo tenia molt clar que neixien a través dels ous... - Amanda

- Aviam, però després de ser ous surten ja amb forma de formiga? No ho tinc clar...-Clara

- Jo continuo pensat que surten directament en forma de formiga, perquè mai he vist una formiga petita, sempre tinc la senssació que totes tenen la mateixa forma, no us passa? - Anna

- Crec que per sortir de dubtes hauríem de buscar el cicle vital de la formiga, que n'opineu?-Ferran

- Fem-ho! -Amanda, Anna, Clara

Buscant hem trobat una imatge que explica a la perfecció el cicle vital de les formigues. Així que ja no tenim dubte sobre si les formigues neixen o no en forma de formiga. Hi ha quatre processos, abans de que es converteixin en formigues: obreres, reines, soldat... Han de passar per metamorfosi:  l'ou, seguidament la pupa, després la larva i finalment la formiga.

Webgrafia

 Eduardo Connolly. Les Formigues. 6/12/2015, de Slide Share disponible en web:      http://es.slideshare.net/LIBRERUM/les-formigues.

Reunió 8

Observem els ous!

Fa varis dies que hem vist que han nescut ous, però no hem comentat res, perquè voliem esperar a quan arribes el moment de parlar de la reproducció de les formigues. Com podreu comprovar a la reunió quatre esmentem que ja tenim ous, però no especifiquem ni expliquem res més.
Investigant una mica hem descobert que les formigues tenen reproducció sexual, ja que perquè aquestes es reprodueixin calen un mascle i una famella. Pel que fa a quants ous posen les formigues, no hem trobat informació respecte això.

- Nois! Cada dia veig més i més ous! -Clara.

- Sí, m'agradaria saber quan ous fan les formigues cada vegada que pareixen... - Ferran.

- Tinc la sensació que en fan molts, mireu quants n'hi ha! - Amanda.

- Jo també crec que molts, esta ple de puntets blancs! - Ferran

- Escolteu i sabeu si tenen reproducció sexual o assexual?- Anna.

- Jo diria que sexual, perquè hi han formigues masculines i femenines -Clara.

- Seria millor que ho busquessim tant si ponen molts ous com quin tipus de reproducció tenen, així sortiriem de dubtes, no creieu?- Amanda.

- Sí, tot i que jo estic segur que es reproducció sexual. - Ferran.

Webgrafia:

•  Eduardo Connolly. Les Formigues. 6/12/2015, de Slide Share disponible en web: http://es.slideshare.net/LIBRERUM/les-formigues.

Reunió 7

Com que no estàvem segurs de si els hi hauríem de posar aigua o no, la Clara va enviar un mail a l'empresa que ens va proporcionar el formiguer. La resposta que vam obtenir no va ser concluent, ens van reiterar que es tractava d'un  joc infantil i no un joc per fer experiments. Com que no ens acabava de convèncer aquesta resposta, vam buscar informació en la web. 
Llegint els detalls del formiguer que vam comprar, vam observar que deia que, amb el gel, no ens havíem de preocupar ni pel menjar i ni pel beure, de manera que suposem que en el gel hi ha l'aigua tot i que no hem acabat de resoldre el dubte de com s'ho fan per beure.

Així doncs, vam decidir posar-les en el formiguer amb alguns trossets de pipes. En el moment de posar-les dins, vam tenir molts problemes. Les formigues estaven molt nervioses i s'intentaven escapar. Va ser en aquest moment que vam observar que, a diferència de les formigues proporcionades pel CDEC, aquestes presentaven mides molt diferents. Algunes eren molt més petites que les altres però totes seguien una estructura igual.

-Totes tenen sis potes. -Anna.
- Sí, quins insectes tenen, també, sis potes? -Ferran.
- Tots els insectes en tenen sis: els escarbats, les abelles, les mosques, les papallones, etc. -Clara.
- Clara, t'has fixat que tots els que has dit tenen ales? Vaig llegir en un llibre que la majoria d'insectes tenien ales. De formigues, jo n'he vist moltes amb ales, però cap de les nostres en té... -Amanda.
- Perquè només són algunes formigues que en tenen, d'ales, no totes. -Anna.
- Però a mi el que més em sobta és que estan dividides en tres parts molt diferenciades. -Clara.
- Com les abelles! -Amanda
- Jo crec que la primera és el cap, la segona és el cos i l'última és el cul. -Ferran.
- Segur? La última part és la més gran... -Anna.
- Jo no crec que les parts es divideixin així... però tampoc sé exactament com. -Amanda.
- Ho busquem?

Veient aquesta imatge observem que les parts són: el cap, el tòrax i l'abdomen en aquest ordre. Però tots els insectes que es divideixen en tres parts són així? Com no ho tenim clar hem decidit buscar informació. 

En aquesta imatge podem veure que les abelles també tenen la mateixa estructura pel que fa a la morfologia. Aquests no són els únics insectes que segueixen la mateixa estructura. Com veiem a la següent imatge les papallones també es divideixen igual: 

Amb això suposem que tots els insectes segueixen el mateix patró. Però ens sorgeixen més dubtes sobre què trobem en cada part, i com no ens posem d'acord hem decidit buscar informació.

• En el cap: Observem les dues antenes, que les fan servir per olorar, tocar i degustar; dos ulls i una mandíbula molt forta.
• El tòrax: compost per les sis potes, acabades en garres per tal de poder escalar i agafar-se a diferents superfícies. 
• Abdomen: Aquesta esta unida amb el tòrax mitjançant la cintura.

Hem recuperat la pregunta que es va fer l'Amanda en un principi sobre si totes les formigues tenen ales o no i hem esbrinat que a vegades la reina i el mascle tenen ales. Aquestes es cauen en el primer vol del mascle. Però en el cas de la reina, no hem pogut esbrinar quan cauen. 

Webgrafia:

• Ferran Turmo i Gort. (26 de setembre de 2008). Fauna i Flora. [en línia] [Recuperat el: 08/12/2015], de wordpress. Disponible en: http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2008/09/26/les-formigues/
• Sofia Chiquetts. (1 de març de 2012). Hormigas, hormiguitas y hormigotas. [en línia] [Recuperat el: 08/12/2015], de Blogger. Disponible en: http://coloreandoletras.blogspot.com.es/2012/03/hormigas-hormiguitas-y-hormigotas.html
• Eduardo Conolly (21 de març de 2010). [en línia] [Recuperat el: 15/11/2015]. Slideshare. Disponible en: http://www.slideshare.net/LIBRERUM/els-insectes-primaria

Reunió 6

Un cop vam plantar les llavors en el gel vam esperar una setmana i ens vam adonar que les llavors no havien germinat quan les instruccions deien que haurien d'haver germinat. Això ens va plantejar molts dubtes sobre què fer:

-Les llavors encara no han germinat, què fem? -Amanda.
-Jo crec que les hauriem de posar ja, sinó no tindrem temps de veure com fan els túnels. -Clara.
-Podríem esperar-nos una mica més a veure si d'aquí tres o quatre dies germinen. -Anna.
-Perquè si posem les formigues i no han germinat, què menjaran? -Ferran.
-No ho sé... -Amanda- Jo m'esperaria tres o quatre dies i si encara no han germinat les llavors, posaria les formigues a dins, perquè sinó, com diu la Clara, no podrem fer molta observació...
- Sí! Fem això! I si veiem que no han germinat, a banda de posar les formigues, també posem pipes talladetes a trossets i així segur que es poden alimentar. Us sembla bé? -Clara.
- D'acord, perfecte. Recordeu, també, que les instruccions diuen que el gel també els serveix de nutrients. -Anna.
- És veritat, Anna, però tot i això, estic d'acord amb la Clara i crec que hauríem de posar pipes. -Ferran.
- I què fem amb l'aigua? En el gel hi ha aigua? -Amanda.
- Fem una cosa! Enviaré un mail a l'empresa on vam comprar el gel perquè ens responguin el dubte de l'aigua!
- D'acord, genial! - tots.

Reunió 5

Una nova adquisició!

Una de les característiques que més ens interessaven de les formigues era la formació dels túnels, però amb el material del que el CDEC ens ha deixat, no els podem observar. És per això que vam buscar una alternativa.

Per internet vam trobar un formiguer fet de gel de color blau que permetia observar la creació de túnels i apreciar la feina que fan les formigues dins del formiguer. Per la compra d'aquest, ens van donar entre 15 i 20 formigues amb una formiga reina perquè poguéssim realitzar el nostre experiment. 

Primer de tot vam fer el gel seguint els passos indicats en les instruccions:

1r: posar 70mL d'aigua en un recipient i afegir-hi el contingut dels sobres.

2n: remenear fins que no hi hagi grumolls.

3r: posar-ho al microones fins que bulleixi.

4t: posar el líquid dins del recipient del formiguer i deixar refredar.

Una vegada s'hagi refredat el gel, s'han de plantar unes petites llavors que serviran d'aliment un cop hagin germinat i crescut convertint-se així en un planteta. Un cop les llavors estiguin plantades, han d'estar una setmana a les fosques perquè germinin, després quan comenci a créixer, pot estar en un lloc on hi hagi claror però que no hi toqui llum directa.

S'ha de tenir en compte, també, que el gel té propietats nutritives que també les servirà d'aliment.

Ara ja només queda esperar a poder posar les formigues i a observar!

Reunió 4

S'ha de canviar el cotó!

Observant el formiguer vam veure que la formiga reina no estava amagada com noramalment ho està, sinó que estava en mig del tub i de cop van començar a sortir unes boletes blanques del seu cos. El primer que vam pensar va ser: està posant ous! 

Però la il·lusió ens va durar poc al veure que la floridura començava a estar en contacte amb les formigues. S'havia de canviar el cotó quan abans millor, i dels ous ja en parlarem i ens plantejarem preguntes més endavant. Per això van quedar l'Amanda i la Clara Quintana, una companya d'un altre grup de treball amb el qual compartim formiguer, per fer el canvi.

En un principi vam pensar que amb dues persones seria suficient però la realitat va ser una altra. Sort que hi era la Pia (la nostra professora de ciències naturals) que ens va ajudar a agafar totes les formigues que es van escapar fent servir un pinzell. Va ser un moment molt intens ja que estàvem molt nervioses perquè no sabíem si recuperaríem totes les formigues, però al final no vam tenir cap baixa, totes van tornar dins del formiguer.

Reflexionant després els dos grups de treball, vam decidir que si havíem de tornar a canviar el cotó, hauríem de ser més persones.

Reunió 3

Després d'una setmana observant el formiguer, ens hem adonat que el cotó fluix que hi ha en el final del tub i comunica amb l'aigua que han de beure les formigues, es començava a posar fosc.

Ens vam preocupar perquè no sabiem què era:

-Nois, heu vist que el cotó cada està més fosc? -Amanda.
-Ostres sí! Li preguntem a la Pia? -Clara.
-Quan vaig anar al CDEC em van dir que si es posava fosc era perquè es començava a florir. -Ferran.
-Què us sembla si truquem al CDEC i així sortim de dubtes?- Anna.

I així ho vam fer. Des del CDEC que allò fosc que vèiem era florit, però que no ens preocupéssim, que mentre estigués en contacte amb l'aigua i no amb les formigues, no hi havia cap problema.

Parlant amb el grup vam decidir que estaríem molt atents a qualsevol canvi, ja que si vèiem que la floridura passava a l'altre banda del cotó l'hauriem de canviar.

  

Reunió 2

L'inici de tot

Abans de tenir un animal per poder-lo observar, hem de tenir clar com hem de tenir-ne cura: saber quin és el seu hàbitat, què mengen, i quines cures bàsiques necessita per viure.

Volem deixar constància que el material que utilitzem ens l'ha deixat el CDEC. Aquest és un formiguer que consta d'una plataforma rodona on es troba el menjar i simbolitza el bosc. Per altra banda, també té un tub que comunica amb el "bosc" que simbolitza els túnels que fan les formigues sota la terra.

 El Ferran, que va anar al CDEC a buscar el formiguer, ens ha explicat que la cartolina que envolta el tub simula l'intrior del formiguer que normalment es troba sota terra. La cartolina fa que tot estigui a les fosques i les formigues es senten més protegides. Hem pogut comprovar que quan treiem la cartolina i els hi arribava llum solar, començaven a córrer i es sentien més desorientades.

La Clara ens ha explicat que ella va tenir formigues de petita, i els hi donava pipes d'aliment. Observant el formiguer i discutint amb altres companys hem vist que les formigues mengen menjar de canari i hem decidit, finalment, que menjaran l'aliment de canàri (que ja venia dins del formiguer) i, si se l'acaben, els hi donaríem pipes pelades sense sal.

Reunió 1

Presentació

Benvinguts al nostre petit món. Sóm l'Anna Puértolas, la Clara Hott, el Ferran Minguella i l'Amanda Feliu, estudiants de Blanquerna que cursem 3r curs del grau d'Educació Primària.
Hem creat aquest blog amb l'objectiu d'aprendre sobre la vida i el comportament de les formigues. Durant aquest semestre les observarem i cuidarem per tal de conèixer i resoldre molts dubtes que ens hem plantejat, com ara: Com respiren les formigues?; Com es reprodueixen?; Com s'alimenten?; Com fan els túnels?; i molts d'altres que ben segur ens aniran sortint a mida que convisquem amb aquests meravellosos éssers vius.
El motiu pel qual vem decidir treballar les formigues va ser perquè són éssers tan petits amb un món tan petit que el desconeixem totalment. Són éssers que col·lavoren els uns amb els altres, i tots són imprescindibles, cadascuna té la seva tasca al grup i la feina de totes representa la supervivència del col·lectiu. Fet que podem comparar amb el funcionament d'un grup de treball com seria el nostre, on cadascú té la seva tasca.

Esperem i desitgem que ens seguiu, que aprengueu i que disfruteu tant del blog com ho farem nosaltres.

Moltes gràcies i endavant!