diumenge, 27 de desembre del 2015

Reunió 15

Conclusió



Per concloure, valorem molt positivament l'experiència, però cal deixar constància que en un primer moment no vam plantejar-nos de manera correcta el treball. Això va provocar un lleu disgust que ràpidament vam poder encaminar a través de varies reunions amb la nostra professora Pia i entre nosaltres, per reformular l'enfocament que li havíem de donar al treball.

Un cop entès amb claredat la tasca que havíem de realitzar, vam entendre que era molt més senzill del que semblava a simple vista, així que en vam posar mans a l'obra i estem gratament contents del resultat obtingut.

Per altra banda, ha estat un treball molt diferent i enriquidor. Tot i que teníem coneixement tant de l'ésser viu escollit que en el nostre cas eren les formigues, com l'aprenentatge a través blog, hem pogut experimentar gaudir i apendre d'una manera diferent.

Com a futures mestres, creiem que és imprecindible no deixar de banda el fet de voler experimentar, descobrir i indagar sobre coses que ens envolten, ja que així el nostre coneixement és més ric i poteniciem l'autonomia dels infants fent així que ells regulin i triïn allò que realment els generi interés.

Finalment, tot i saber que ha estat un treball que té el seu fi, no deixerem de banda aquesta continua curiositat de descobrir i saber més sobre el món que ens envolta.


Reunió 14

Costums que tenen les formigues


Després de tota aquesta pràctica i estada amb les formigues hem pogut observar algunes costums i curiositats que ens han sorprés.
Com hem vist, les formigues són animals molt organitzats i estructurats i això s'ha vist palès en el seu comportament. Mai ens havíem preguntat per què els formiguers tenien una forma com de muntanyeta. Després d'observar el formiguer de gel que vam comprar hem pogut esverinar la resposta. Vam comprovar com a mida que anaven fent els túnels, s'anava formant una muntanyeta de trossets de gel i vam deduïr que aquests trossets eren les restes de gel que van haver de treure per poder crear les cavitats del túnel. Ens va agradar molt haver pogut descobrir aquest fet només amb la observació ja que vam veure el procés gradual. Un dia hi havia una mica de túnel i començava a observar-se que havien dipositat en la superfície trossets de gel que els hi sobrava, més endavant vam veure que aquesta pila de gel s'anava fent gran a mesura que es feien més tunels.


En algun moment en el que les hem tingut fora del formiguer (quan les vam posar dins o quan se'ns va escapar alguna quan intentàvem canviar l'aigua o posar-les-hi menjar) totes seguien el camí que marcava una. És a dir, una d'elles caminava fent un recorregut específic, i les que anaven darrera d'ella seguien exactament el mateix recorregut.

Una altra cosa que ens va sobtar va ser que, quan obriem el formiguer de gel per venitar-lo o per posar-hi menjar, les formigues s'esvaraven molt. Al principi, quan no hi havia cap túnel fet, vam veure que s'intentaven escapar, però una vegada hi havia un túnel fet, quan obriem la tapa del formiguer, s'amagaven totes cap a dins. Pensem que el que feien era amagar-se davant de la possibilitat de perill.

Finalment, voliem comentar un altre aspecte que ens ha semblat curiós de les formigues. Quan alguna companya del formiguer es moria, les formigues la portaven a la superfície de manera que al final quedaven totes les formigues mortes a l'exterior. En el formiguer de gel les portaven fora del formiguer, on hi havia la muntanyeta de gel, en el formiguer cedit pel CDEC, les formigues portaven les seves companyes mortes a l'espai que simulava el "bosc" per elles, que era la placa de petri on es trobava el menjar.





En aquesta imatge podem observar com van posar les formigues mortes en la superfície del formiguer.

dissabte, 26 de desembre del 2015

Reunió 13

Com s'organitzen entre elles?



Des del primer dia, ens havíem fixat que les formigues tenien diferents formes, algunes eren més petites que les altres, però fins que no ens vam plantejar una mica més a fons quin era el motiu d’aquestes diferències no vam treure l’entrellat.


- Noies, us heu fixat que no totes les formigues tenen la mateixa forma?-Ferran.

- Ostres tens raó… Algú sap perquè deu ser això? -Anna.

- Jo quan era més petita al pati de l’escola, alguna vegada havíem observat a les formigues i la mestre ens havia comentat que hi havien diferents rols dins un niu de formigues. -Clara.

- Ah si? els recordes? -Amanda.

- Crec, que una mica si. Aviam…existien diferents tasques: protegir el formiguer, tenir cura de la seva reina, aconseguir aliment i construir l’interior de la colònia.

- Clara.

- Ara m’estan sorgint més preguntes, com per exemple: Com s’organitzen les formigues entre elles?- Anna.

- La veritat és que això no t’ho sabria respondre Anna. Algú o sap?- Clara.

- A mi, em sembla que n’hi ha una que és la que mana que és diu formiga reina- Ferran.

- Doncs a mi, a part de la formiga reina, em sembla recordar que també existien formigues obreres. Proposo buscar-ho, que us sembla?- Amanda.



                             




Veient aquesta imatge, podem observar que cada formiga té la seva feina. La formiga Reina: És l'encarregada d'iniciar la construcció del niu i és la mare de totes les formigues, ja que és l'única del formiguer fèrtil. El Mascle: Encarregat de fecundar a la reina. Les formigues obreres: Aquesta tasca la realitzen una gran quantitia de les formigues dins el formiguer, són les encarregades de cuidar a la reina i a les larves, i de manenir en bon estat el formiguer. També tenen la tasca de recol·lectar el màxim aliment possible. Les formigues soldats: Dins el grup de les obreres trobem un altre tasca la de defensar el niu. En aquest cas s'encarreguen les formigues soldat, són igual que les obreres però una mica més gran, ja que la seva tasca és la protecció de la colònia.




                                    




Per últim, hem trobat una fotografia que fa referència als diferents tamanys de les formigues, segons quina sigui la seva funció.


Webgrafia

  • Núria Leyes, Mireia Linares. Les formigues. 03/12/2015, de xtec Sitio web: http://www.xtec.cat/~jbiayna/jjcc/arxiu/treballs00/70.pdf
  • Laia Torrades; Carola Fernandez. (2011). Presentació formigues. 03/12/2015, de slideshare Sitio web: http://www.slideshare.net/Laia92/presentacio-formigues


divendres, 25 de desembre del 2015

Reunió 12

Després d'haver entès com respiraven les formigues, hem trobat que seguíem tenint un dubte pendent. Les formigues podran respirar en un espai tant petit? No se'ls hi acabarà l'oxigen?

-Penso que podran respirar i no se'ls hi acabarà l'oxigen... - Clara.
-Estàs segura? -Anna.
-A veure, les formigues són molt més petites que nosaltres, potser no necessiten tant aire com els humans, no? -Amanda.
-Jo penso el mateix! - Ferran- segur que amb poc aire ja en tenen suficient.
-Ja, però, i si se'ls hi acaba? -Clara.
-Bé, sempre podem deixar el formiguer destapat perquè es ventili. -Anna.
-Jo crec que si el deixem obert s'escaparan, ja que quan les vam posar a dins, s'intentaven escapar. Però el que podem fer és anar-lo obrint de cop en quant perquè es ventili. -Amanda.
-D'acord! -Clara- Però quan l'obrim, ha d'haver-hi algú vigilant perquè no s'escapin.
-Perfecte. -Amanda.
-Sí, a mi també em sembla bé! -Anna.
-I a mi! -Ferran.

dijous, 24 de desembre del 2015

Reunió 11

Les formigues respiren?



Observant les formigues es trobaven en un espai molt petit i amb poca ventilació. A més, són moltes formigues les que s'hi troben en aquest espai i ens vam preguntar com podien repisrar en un espai tant petit. Nosaltres, quan ens trobem en un lloc molt petit i amb poca ventilació ens agoviem i notem que no podem respirar. A partir d'aquí va començar a sorgir una discussió interessant. 

-Noies, creieu que els hi hauriem de fer algun forat o fins i tot deixar oberta la tapa del formiguer? -Ferran.
-No!! que sinó s'escaparan! -Clara.
-Però és veritat això que diu el Ferran, sembla que no puguin respirar en un espai tan limitat...- Amanda.
-Potser els hi passa com a nosaltres, que quan no tenim molt d'espai ens agoviem... -Anna.
-Però elles són molt peties, potser no necessiten tant oxigen com nosaltres. -Clara.
-Sí, això també és cert. -Ferran.
-Però com respiren les formigues? -Amanda
-Doncs deuen tenir nas, com nosaltres, no? -Anna.
-Home, no! Segur que és per les antenes... -Clara.
-Vols dir, clara? Em sembla molt estrany... -Amanda.
-Jo estic amb la Clara! Dubto que tinguin nas, segur que respiren per les antenes! -Ferran.

Després d'aquesta diversitat d'opinions vam tenir la necessitat de buscar informació sobre el tema perquè no ens posàvem d'acord. Vam descobrir que les formigues tenen un aparell respiratori ben diferent al nostre. No tenen pulmons, ni bronquis, ni alvèols, respiren mitjançant la respiració traqueal que és un tipus de respiració que tenen tots els insectes.
La respiració traqueal té dues parts necessàries perquè es pugui dur a terme: les tràquees i els estigmes. Els estigmes són una mena de foradets que tenen en el cos que reben i expulsen l'aire, són els orificis que comuniquen amb l'exterior. Aquests connecten amb les tràquees que són unes cavitats que s'encarreguen de fer l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni amb les cèl·lules.

Com hem dit anteriorment, tots els insectes duen a terme la respiració traqueal. Els saltamartins podrien ser un exemple. Com les formigues, tenen uns estigmes que comuniquen amb l'exterior i és per on entra l'oxígen, que anirà a parar a les tràquees i faran l'intercanvi de gasos. L'oxígen anirà a les cèl·lules i el diòxid de carboni s'expulsara un altre vegada pels estigmes. En la foto que hi ha a continuació es pot veure com són els estigmes dels insectes i on es troben en el cas del saltamartí.








Amb aquesta cerca hem pogut resoldre els dubtes que teniem abans. Les formigues no respiren pel nas, com deia l'Anna, ni tampoc per les antenes, com deia la Clara i el Ferran, sinó que respiren pels estigmes que es troben en el cos de les formigues. Per tant hem aclarit el dubte principal que teniem sobre per on respiren les formigues.




Webgrafía:

Lorena Ibars, Júlia Giralt, Alba Ortin i Jordi Catala. (21 de Març de 2013). Respiració Traqueal. [en línia] [Recuperat el: 10/12/2015], de Slide Share. Disponible en: http://www.slideshare.net/jocdelabolasuperior/la-respiracio-traqueal



dimecres, 23 de desembre del 2015

Reunió 10

Com s'alimenten?


Quan ens van donar les formigues per primera vegada, ens van dir que menjaven menjar de canàri o pipes pelades. A mida que han anat passant els dies ens hem anat preguntat si totes les formigues mengen el mateix, perquè les que teniem en el formiguer de gel mengen gel i les llavors que ens van proporcionar...

- Creieu que les formigues tindran suficent menjar? És que són moltes...- Ferran.
- A més penseu que la setmana que ve marxem de pràctiques. - Anna.
- Ostres teniu raó! Què farem durant aquestes setmanes, no tindrem suficient menjar... - Clara
-Sincerament no crec que passi res no mengen tant. - Amanda
- Si els hi donem trossets de pa, creieu que se'ls menjarien? - Anna.
-No, home no el pa és molt difícil que se'l mengin, és massa gran! - Ferran.
- Doncs jo crec que sí, quan vas per la muntanya bé que es mengen les restes del teu entrepà. - Clara.
- Sí, a mi també m'ha passat...- Amanda.
- I és mengen entre elles quan es moren? -Ferran.
-Ostres doncs no ho sé..- Clara
- Doncs, busquem-n'he. - Amanda.


Després de cercar informació, hem après que de formigues hi ha de dos tipus, com els conills, vegetarianes, que s'alimenten només nèctar de les flors, fulles i llavors i d'altres que mengen restes d'animals morts i excrements líquides dels pugons.



A més a més, també hem descobert no només mengen directament, sinó que les que han menjat, a vegades fan regurgitar l'aliment que han ingerit per donar-li a les seves companyes, alimentar a la reina i a les larves en creixement. Fins i tot a vegades el deixen al costat de les larves perquè siguin elles les que mengen soles.



Finalment, no hem desobert si les formigues s'alimenten de pa o no, però a través de la nostra experiència tenim coneixement de què sigui així. 

dimarts, 22 de desembre del 2015

Reunió 9

Les formigues neixen sent formigues?


Anteriorment ens hem fixat que les formigues surten de l'ou, però no sabem exactament quin procés fan fins a convertir-se a una formigua adulta. Aquest va ser el diàleg que va sorgir o mentre parlavem sobre el tema. 

- Recordeu l'altre dia quan parlavem de la reproducció?- Ferran
- Sí. - Amanda,Clara, Anna.
- Doncs tornant a casa em va sorgir la pregunta de si les formigues neixen        directement formigues, m'enteneu? És a dir, si passen directement a ser formigues o hi ha algun altre pas abans.-Ferran
- Jo crec que neixen directement formigues, no? -Anna
- Ah, doncs jo tenia molt clar que neixien a través dels ous... - Amanda
- Aviam, però després de ser ous surten ja amb forma de formiga? No ho tinc clar...-Clara
- Jo continuo pensat que surten directament en forma de formiga, perquè mai he vist una formiga petita, sempre tinc la senssació que totes tenen la mateixa forma, no us passa? - Anna
- Crec que per sortir de dubtes hauríem de buscar el cicle vital de la formiga, que n'opineu?-Ferran
- Fem-ho! -Amanda, Anna, Clara




Buscant hem trobat una imatge que explica a la perfecció el cicle vital de les formigues. Així que ja no tenim dubte sobre si les formigues neixen o no en forma de formiga. Hi ha quatre processos, abans de que es converteixin en formigues: obreres, reines, soldat... Han de passar per metamorfosi:  l'ou, seguidament la pupa, després la larva i finalment la formiga.


Webgrafia


  •  Eduardo Connolly. Les Formigues. 6/12/2015, de Slide Share disponible en web:      http://es.slideshare.net/LIBRERUM/les-formigues.