Reunió 7

Com que no estàvem segurs de si els hi hauríem de posar aigua o no, la Clara va enviar un mail a l'empresa que ens va proporcionar el formiguer. La resposta que vam obtenir no va ser concluent, ens van reiterar que es tractava d'un  joc infantil i no un joc per fer experiments. Com que no ens acabava de convèncer aquesta resposta, vam buscar informació en la web. 
Llegint els detalls del formiguer que vam comprar, vam observar que deia que, amb el gel, no ens havíem de preocupar ni pel menjar i ni pel beure, de manera que suposem que en el gel hi ha l'aigua tot i que no hem acabat de resoldre el dubte de com s'ho fan per beure.

Així doncs, vam decidir posar-les en el formiguer amb alguns trossets de pipes. En el moment de posar-les dins, vam tenir molts problemes. Les formigues estaven molt nervioses i s'intentaven escapar. Va ser en aquest moment que vam observar que, a diferència de les formigues proporcionades pel CDEC, aquestes presentaven mides molt diferents. Algunes eren molt més petites que les altres però totes seguien una estructura igual.

-Totes tenen sis potes. -Anna.
- Sí, quins insectes tenen, també, sis potes? -Ferran.
- Tots els insectes en tenen sis: els escarbats, les abelles, les mosques, les papallones, etc. -Clara.
- Clara, t'has fixat que tots els que has dit tenen ales? Vaig llegir en un llibre que la majoria d'insectes tenien ales. De formigues, jo n'he vist moltes amb ales, però cap de les nostres en té... -Amanda.
- Perquè només són algunes formigues que en tenen, d'ales, no totes. -Anna.
- Però a mi el que més em sobta és que estan dividides en tres parts molt diferenciades. -Clara.
- Com les abelles! -Amanda
- Jo crec que la primera és el cap, la segona és el cos i l'última és el cul. -Ferran.
- Segur? La última part és la més gran... -Anna.
- Jo no crec que les parts es divideixin així... però tampoc sé exactament com. -Amanda.
- Ho busquem?

Veient aquesta imatge observem que les parts són: el cap, el tòrax i l'abdomen en aquest ordre. Però tots els insectes que es divideixen en tres parts són així? Com no ho tenim clar hem decidit buscar informació. 

En aquesta imatge podem veure que les abelles també tenen la mateixa estructura pel que fa a la morfologia. Aquests no són els únics insectes que segueixen la mateixa estructura. Com veiem a la següent imatge les papallones també es divideixen igual: 

Amb això suposem que tots els insectes segueixen el mateix patró. Però ens sorgeixen més dubtes sobre què trobem en cada part, i com no ens posem d'acord hem decidit buscar informació.

• En el cap: Observem les dues antenes, que les fan servir per olorar, tocar i degustar; dos ulls i una mandíbula molt forta.
• El tòrax: compost per les sis potes, acabades en garres per tal de poder escalar i agafar-se a diferents superfícies. 
• Abdomen: Aquesta esta unida amb el tòrax mitjançant la cintura.

Hem recuperat la pregunta que es va fer l'Amanda en un principi sobre si totes les formigues tenen ales o no i hem esbrinat que a vegades la reina i el mascle tenen ales. Aquestes es cauen en el primer vol del mascle. Però en el cas de la reina, no hem pogut esbrinar quan cauen. 

Webgrafia:

• Ferran Turmo i Gort. (26 de setembre de 2008). Fauna i Flora. [en línia] [Recuperat el: 08/12/2015], de wordpress. Disponible en: http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2008/09/26/les-formigues/
• Sofia Chiquetts. (1 de març de 2012). Hormigas, hormiguitas y hormigotas. [en línia] [Recuperat el: 08/12/2015], de Blogger. Disponible en: http://coloreandoletras.blogspot.com.es/2012/03/hormigas-hormiguitas-y-hormigotas.html
• Eduardo Conolly (21 de març de 2010). [en línia] [Recuperat el: 15/11/2015]. Slideshare. Disponible en: http://www.slideshare.net/LIBRERUM/els-insectes-primaria

Reunió 6

Un cop vam plantar les llavors en el gel vam esperar una setmana i ens vam adonar que les llavors no havien germinat quan les instruccions deien que haurien d'haver germinat. Això ens va plantejar molts dubtes sobre què fer:

-Les llavors encara no han germinat, què fem? -Amanda.
-Jo crec que les hauriem de posar ja, sinó no tindrem temps de veure com fan els túnels. -Clara.
-Podríem esperar-nos una mica més a veure si d'aquí tres o quatre dies germinen. -Anna.
-Perquè si posem les formigues i no han germinat, què menjaran? -Ferran.
-No ho sé... -Amanda- Jo m'esperaria tres o quatre dies i si encara no han germinat les llavors, posaria les formigues a dins, perquè sinó, com diu la Clara, no podrem fer molta observació...
- Sí! Fem això! I si veiem que no han germinat, a banda de posar les formigues, també posem pipes talladetes a trossets i així segur que es poden alimentar. Us sembla bé? -Clara.
- D'acord, perfecte. Recordeu, també, que les instruccions diuen que el gel també els serveix de nutrients. -Anna.
- És veritat, Anna, però tot i això, estic d'acord amb la Clara i crec que hauríem de posar pipes. -Ferran.
- I què fem amb l'aigua? En el gel hi ha aigua? -Amanda.
- Fem una cosa! Enviaré un mail a l'empresa on vam comprar el gel perquè ens responguin el dubte de l'aigua!
- D'acord, genial! - tots.

Reunió 5

Una nova adquisició!

Una de les característiques que més ens interessaven de les formigues era la formació dels túnels, però amb el material del que el CDEC ens ha deixat, no els podem observar. És per això que vam buscar una alternativa.

Per internet vam trobar un formiguer fet de gel de color blau que permetia observar la creació de túnels i apreciar la feina que fan les formigues dins del formiguer. Per la compra d'aquest, ens van donar entre 15 i 20 formigues amb una formiga reina perquè poguéssim realitzar el nostre experiment. 

Primer de tot vam fer el gel seguint els passos indicats en les instruccions:

1r: posar 70mL d'aigua en un recipient i afegir-hi el contingut dels sobres.

2n: remenear fins que no hi hagi grumolls.

3r: posar-ho al microones fins que bulleixi.

4t: posar el líquid dins del recipient del formiguer i deixar refredar.

Una vegada s'hagi refredat el gel, s'han de plantar unes petites llavors que serviran d'aliment un cop hagin germinat i crescut convertint-se així en un planteta. Un cop les llavors estiguin plantades, han d'estar una setmana a les fosques perquè germinin, després quan comenci a créixer, pot estar en un lloc on hi hagi claror però que no hi toqui llum directa.

S'ha de tenir en compte, també, que el gel té propietats nutritives que també les servirà d'aliment.

Ara ja només queda esperar a poder posar les formigues i a observar!

Reunió 4

S'ha de canviar el cotó!

Observant el formiguer vam veure que la formiga reina no estava amagada com noramalment ho està, sinó que estava en mig del tub i de cop van començar a sortir unes boletes blanques del seu cos. El primer que vam pensar va ser: està posant ous! 

Però la il·lusió ens va durar poc al veure que la floridura començava a estar en contacte amb les formigues. S'havia de canviar el cotó quan abans millor, i dels ous ja en parlarem i ens plantejarem preguntes més endavant. Per això van quedar l'Amanda i la Clara Quintana, una companya d'un altre grup de treball amb el qual compartim formiguer, per fer el canvi.

En un principi vam pensar que amb dues persones seria suficient però la realitat va ser una altra. Sort que hi era la Pia (la nostra professora de ciències naturals) que ens va ajudar a agafar totes les formigues que es van escapar fent servir un pinzell. Va ser un moment molt intens ja que estàvem molt nervioses perquè no sabíem si recuperaríem totes les formigues, però al final no vam tenir cap baixa, totes van tornar dins del formiguer.

Reflexionant després els dos grups de treball, vam decidir que si havíem de tornar a canviar el cotó, hauríem de ser més persones.

Reunió 3

Després d'una setmana observant el formiguer, ens hem adonat que el cotó fluix que hi ha en el final del tub i comunica amb l'aigua que han de beure les formigues, es començava a posar fosc.

Ens vam preocupar perquè no sabiem què era:

-Nois, heu vist que el cotó cada està més fosc? -Amanda.
-Ostres sí! Li preguntem a la Pia? -Clara.
-Quan vaig anar al CDEC em van dir que si es posava fosc era perquè es començava a florir. -Ferran.
-Què us sembla si truquem al CDEC i així sortim de dubtes?- Anna.

I així ho vam fer. Des del CDEC que allò fosc que vèiem era florit, però que no ens preocupéssim, que mentre estigués en contacte amb l'aigua i no amb les formigues, no hi havia cap problema.

Parlant amb el grup vam decidir que estaríem molt atents a qualsevol canvi, ja que si vèiem que la floridura passava a l'altre banda del cotó l'hauriem de canviar.